las lechugas invisibles (las llevamos de la mano)

Miércoles, 06 de febrero de 2008

lánzate

la semana comenzó con una frase lapidaria del jefe: “la contrapartida de la libertad, es la responsabilidad”.

y sentirme responsable de algo que no he escogido es un fardo pesado. no sé si estoy en modo héroe o difícil pero, a veces, simplemente, es duro.

“llença’t (lax’n’busto)”
CAUS A TERRA MOLT AVALL
CREUS QUE NO T´EN SORTIRAS,
PERÒ AMB ELS MESOS T´EN ADONES
QUE TORNES A COMENÇAR.
I A FORÇA DE MOLT DE CAURE
I DE TORNARTE AIXECAR
VEUS QUE LES COSES NO CANVIEN
PERO JA NO ETS QUI ERES ABANS.
DONCS HE ESTAT JA CINC O SIS
I SÓC EL QUE ARA VULL,
NO VULL PENSAR EN EL QUE ARRIBARA DEMA!

LLENÇA´T, CADA INSTANT ÉS ÚNIC
NO ES REPETIRÀ,
SENTO QUE EL COR JA NO PARA DE BATEGAR
I DIU QUE EM LLENÇI,
QUE NO PENSI EN TOT EL QUE VINDRÀ,
QUE UN LLAPIS MAI NO DIBUIXA SENSE UNA MÀ.

I PERQUE ELS MEUS PENSAMENTS
QUE SEMPRE VIUEN EL PRESENT
NO CONJUGUEN ALTRES TEMPS QUE
EL JA FARÉ, EL QUE NO VAIG FER.
DONCS AVUI O POTSER DEMÀ
SERÉ AQUÍ O SERÉ PER ALLÀ,
SERE UN TROÇ DE L´UNIVERS
QUE NO NOTI EL PAS DEL TEMPS.
EL QUE FAIG A CADA INSTANT ÉS
LA FORÇA QUE EM FA GRAN,
NO VULL PENSAR EN EL QUE ARRIBARÀ DEMA.

LLENÇA´T, CADA INSTANT ÉS ÚNIC
NO ES REPETIRÀ,
SENTO QUE EL COR JA NO PARA DE BATEGAR
I DIU QUE EM LLENÇI,
QUE NO PENSI EN TOT EL QUE VINDRÀ,
QUE UN LLAPIS MAI NO DIBUIXA SENSE UNA MÀ.

LLENÇA´T, CADA INSTANT ÉS ÚNIC
NO ES REPETIRÀ,
SENTO QUE EL COR JA NO PARA DE BATEGAR
I DIU QUE EM LLENÇI,
QUE NO PENSI EN TOT EL QUE VINDRÀ,
QUE UN LLAPIS MAI NO DIBUIXA SENSE UNA MÀ.

Por: serpientelocuaz | hilos mentales | Comentarios (0) | Referencias (0)